Cal Xerta. Evocacions

Dissabte passat, 30 de novembre, es va inaugurar al molí de cal Xerta de Sant Pere de Riudebitlles l’exposició “Cal Xerta. Evocacions”, un projecte conjunt de les germanes Isabel Feliu Fabra i Mireia Feliu Fabra, que fan una aproximació poètica des de la creació artística del que fou el molí paperer de cal Xerta, llar de la seva mare i els seus avantpassats.

És en aquest espai, part del mateix marc físic del cal Xerta dels segles XIX i XX i actual centre de producció i difusió cultural i artística, que evoquen memòries del molí i de les persones de la família Fabra que hi visqueren. L’exposició vol ser un diàleg des del present amb quotidianitats passades, entrelligant records amb materialitats d’avui.

Es tracta d’un projecte multidisciplinari, elaborat des de la fotografia, el gravat, el collage, i també l’objecte artístic, la instal·lació i l’audiovisual. S’inspira en imatges d’arxiu familiar, la transmissió oral d’històries i cançons, i també en el propi paper d’estrassa creat en el molí en els anys 40 i 50.

En l’acte d’inauguració, Rosa Maria Esteve, regidora de Cultura i membre del Grup de Recerques Històriques de Sant Pere de Riudebitlles, va fer una glossa de la família Fabra i de la seva vinculació amb el municipi des del 1880.

El dissabte 14 de desembre vinent, a les 12 del migdia, les artistes faran una visita guiada a l’exposició, que es complementarà amb un recorregut pel Barri Vell del poble i els molins paperers de l’entorn.

Isabel Feliu Fabra (Barcelona, 1971) és artista plàstica. Llicenciada en Belles Arts, combina la seva trajectòria pictòrica amb el collage, el gravat i la il·lustració; actualment explora també l'art conceptual a través de l'objecte artístic, com un nou llenguatge creatiu de síntesi, obert i polièdric. A través d’aquestes disciplines expressa les seves idees i valors, sobretot la ferma defensa dels drets humans i de les persones més vulnerables. Les seves últimes obres i exposicions aborden temes com la diversitat i la inclusivitat, la violència de gènere, els refugiats o la llibertat creativa: Mail Art (2024), exposició col·lectiva a l’Espai Ull d’Escala, a Sabadell; El sol surt per a tots (2019-2024), exposició individual a diversos espais (Gaudí Visual Gallery, CC La Sedeta i CC La Teixonera, a Barcelona/ HD Riudebitlles, a Sant Pere/ CC Can Cuiàs, a Montcada i Reixac); Finestres a la diversitat (2023), exposició col·lectiva a l'Escola de la Dona (Diputació de Barcelona); La llibertat de pintar (2019), exposició individual a Casa Piera, a Barcelona. El 2022 va ser artista finalista a la XI Biennal d'Art sobre Paper- Riudebitlles.

Mireia Feliu Fabra (Barcelona, 1976) és artista que treballa amb múltiples llenguatges: des de la fotografia, el gravat amb matrius fotosensibles treballades amb la llum del sol, la creació audiovisual i instal·lativa, fins a l'obra sonora. Els seus projectes parteixen d'una mirada atenta i pausada de la realitat quotidiana per, des d'una perspectiva sistèmica, reflexionar al voltant de conceptes com el nomadisme, el rastre, el pas del temps, la memòria, o maneres de relacionar-nos amb les persones que ja no hi són. Ha participat en mostres a nivell nacional i internacional, i ha rebut reconeixements com: Beca per a la Recerca en les Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya (2024), Premi a la Recerca Interdisciplinària del Campus de les Arts (IP del projecte, 2024), Premi Extraordinari del Consell de Govern de la Universitat de Barcelona pel seu projecte de Tesi Doctoral (2014), Beca Institut Ramon Llull pel Desplaçament d’Artistes (2011), Premi Fundació Espais a la Creativitat Artística (2006), New York Foundation for the Arts Fellowship (2005), SVA Alumni Society Award (Nova York, 2004), Beca Fundació "la Caixa" per estudis als Estats Units (2001), entre d'altres.

Cal Xerta

El molí de cal Xerta, adossat al barranc del riu Riudebitlles, data del segle XVIII. El 1880 va ser adquirit per la família Fabra, provinent de Xerta (Baix Ebre), que ja venia d’una tradició familiar paperera. La família Fabra hi va començar a fabricar paper d’estrassa. El molí va estar en funcionament fins al 1956, data en què es decidí traslladar la producció a un nou emplaçament dedicat al cartró ondulat. El 1998 es va haver d’enderrocar parcialment, pel mal estat de l’edifici.

En aquests darrers anys, la part que es va conservar ha estat restaurada i remodelada, essent ara un centre de producció i difusió cultural i artística amb una prolífica activitat.